Digitalització

Consideracions generals

Els paràmetres a utilitzar han de respondre a la finalitat a la qual es destina el fitxer de l’imatge. En general, hi ha tres casos:

  • Per a visualitzar en un monitor. Resolució: 72 dpi (dpi = punts per polsada), dimensions: resolució de pantalla (la més habitual 1024X768 píxels, amb tendència a l’alça ja que les pantalles i monitors milloren dia a dia en qualitat i grandària), arxiu JPEG. En desar una imatge en JPEG és recomanable aplicar una qualitat màxima (10-12) per minimitzar la degradació de la compressió.
  • Per a imprimir còpies sobre paper (procés químic, injecció de tinta, làser) o per a incorporar en un llibre o una revista. Resolució: 300 dpi, dimensions 10X15, 20X30 cm en la majoria dels casos. Algunes empreses exigeixen els arxius en un format determinat.És freqüent que quan s’escaneja per a una publicació les imatges s’amplien o redueixen a les dimensions en que seran impreses, i es perd la oportunitat que serveixi per a futurs treballs. No es té en compte la opció d’arxiu.
  • Per arxiu. Els paràmetres han de ser un compromís entre la qualitat dels originals i el seu destí, tenint en consideració que moltes fotografies es retornen als seus propietaris un cop escanejades i no disposarem d’elles en el futur. La majoria de fotografies antigues són molt petites i deficients, excepte les dels fotògrafs professionals. El seu destí serà com a màxim reproduccions de 20X30 cm, en la majoria de casos. Els paràmetres es fixen pensant en aquest destí i sempre és possible retallar-les, reduir-les de dimensions i/o resolució sense pèrdua de qualitat si s’han desat en TIFF.Magatzem dels arxius digitals: Discos durs, òptics o memòries USB, duplicats en més d’un lloc per evitar la pèrdua d’arxius en cas d’avaria o sinistre.

Els originals

Els originals fotogràfics es desaran en fundes de seguretat de polipropilè (mai de PVC, que desprèn productes) o de paper especial no àcid, evitant llocs amb pols i temperatura i humitat elevades. Cal retirar clips i grapes (es rovellen i deixen marques d’òxid), gomes elàstiques i cintes adhesives que no siguin de seguretat (es deterioren i es tornen enganxoses). Per a reparar fotografies i documents de paper trencats podeu utilitzar la cinta “LINECO document repair tape”.

No exposarem fotografies i documents originals a la llum del sol o de fluorescents, utilitzarem còpies.

Digitalització d’originals plans, opacs i reflectants. Manera d’operar.

  • Resolució: Els documents (fotografies, revistes, manuscrits, etc.) s’escanejaran a la resolució de 72 o 300 dpi, en funció de la finalitat a la qual es destina l’arxiu.
  • Profunditat de color: A 8 bits/canal (fotografies en color a 24 bits, en escala de grisos a 8 bits). Amb escàners de gama baixa, millor escanejar totes les fotografies com si fossin en color.
  • Mode de color: RGB/escala de grisos.
  • Dimensions de sortida per a 72 dpi (per a publicar a internet): La més habitual 1024X768 píxels, amb tendència a l’alça.
  • Dimensions de sortida per a imprimir o arxiu: En el moment d’escanejar s’escalarà òpticament fins a la mida desitjada. És a dir, quan tenim la imatge enquadrada a la pantalla del programa de l’escàner i veiem les seves mides reals, teclegem les dimensions de sortida (per exemple 20X30 cm). D’aquesta manera el programa de l’escàner amplia la imatge resultant a partir de l’original, la única manera de fer-ho amb la màxima qualitat. Si pensem que és una imatge extraordinària la que tenim entre mans i és per arxiu, és aconsellable aprofitar l’original per ampliar-la a dimensions més grans.

En el cas que el programa de l’escàner estigui configurat en automàtic (per escanejar 1:1) s’haurà de passar a una opció personalitzada que permeti per a cada cas les dimensions que considerem apropiades.

Hi ha programes que permeten després “estirar” una fotografia a partir de l’arxiu digital, fins i tot hi ha programes que diuen que ho fan “sense pèrdua de qualitat”. El resultat no és el mateix que escanejant l’original i per tant es desaconsella aquesta solució.

  • Format d’arxiu: Les imatges escanejades es guardaran en format TIFF, però es respectarà el format d’origen distint del TIFF per altres imatges rebudes en format digital, tot evitant els canvis de format i la re-compressió. És a dir, si  es disposa de fotografies en JPEG, per exemple, s’ha de desar en aquest format, ja que la pèrdua que es va produir en generar el JPEG comprimit ja no és recuperable.Hi ha càmeres digitals que només permeten guardar les fotografies en JPEG, i a una resolució no modificable. Hi ha màquines que treballen a 72, 150, 180, 240, 300, 350 dpi. En qualsevol cas, arxivarem les imatges tal com les hem rebut.

Digitalització de pel·lícules negatives i positives

  • Resolució: S’escanejaran a la resolució de 72 o 300 dpi, en funció de la finalitat a la qual es destina l’arxiu.
  • Profunditat de color: A 8 bits/canal (fotografies en color a 24 bits, en escala de grisos a 8 bits). Escanejar negatius en blanc i negre de baixa densitat és dificultós.
  • Mode de color: RGB/escala de grisos.
  • Dimensions de sortida: Cal valorar les mateixes consideracions que ja s’han comentat per a la digitalització d’originals plans opacs i reflectants.
  • Format d’arxiu: Les mateixes recomanacions comentades anteriorment.
  • Magatzem dels arxius digitals: Les mateixes recomanacions comentades anteriorment.

Les pel·lícules sobre suport químic es desaran en fundes de seguretat de polipropilè (mai de PVC) o de paper especial no àcid. Les plaques de vidre s’han de protegir individualment i agrupar en capces, evitant llocs amb pols i temperatura i humitat elevades (risc de formació de fongs).

Les plaques de vidre trencades no són reparables i es recomana mantenir aquestes plaques entre dues del mateix format (fent un entrepà) unides amb cinta de seguretat.

El món digital és molt fràgil: el deteriorament d’una part d’un arxiu comporta la pèrdua total d’aquest.

AHPN, 27/3/2004
Revisat: 31/8/2020

ahpn 9 de febrer de 2014 21 de setembre de 2020 a les 16:22