El 20 d’abril de 1897 un Reial Decret autoritzava a Barcelona a annexionar sis municipis del Pla: Gracia, Sans, Les Corts de Sàrria, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals. El barri del Poblenou que formava part del municipi de Sant Martí passa a formar part del municipi de Barcelona. El govern de Madrid va cedir a les pressions del municipi de Barcelona i als interessos del propietaris del sol urbà davant dels defensors de la independència municipal. El creixement de Barcelona i la necessitat de sol urbanitzable estaven al darrere de la polèmica annexió. Contra l’agregació trobem els industrials i comerciants que veien com augmentarien els impostos –sobre tot les contribucions municipals- i per tant es reduirien els seus beneficis. En aquesta lluita a favor i en contra de l’agregació, la massa obrera resta al marge, tot i que el previsible augment dels impostos de consums els perjudicaria notablement. Tot i els viatges a Madrid de polítics antiagregacionistes, el govern pressionat pel municipi de Barcelona i els grans propietaris decidí agregar Sant Martí a Barcelona. El decret augmentava els impostos sobre els consums, però congelava per deu anys les taxes industrials.
(JCL)