Celebrem els nostres 50 anys, participant a Barcelona 2026 – Capital Mundial de l’Arquitectura

El passat industrial del Poblenou ha deixat vint-i-nou xemeneies de les més de dues-centes que en el seu moment van existir. Ara, apareixen com a elements ornamentals, deslligats del seu context originari, i sovint emmarcades per noves arquitectures, que les han superat en alçària, donant una nova aparença al paisatge urbà.

Si bé, el Poblenou era originàriament una zona agrícola, l’abundància d’aigua i de terreny va facilitar la implantació d’indústries durant el segle dinou. Un segle més tard, la desindustrialització i la renovació olímpica, van propiciar un canvi en la seva orientació, convertint-lo en una zona per assajar nous models urbanístics, des del 22@ a les superilles.

Revisar el Poblenou industrial ens porta a pensar en diferents escales i dimensions. L’evolució dels recintes fabrils han anat conformant un palimpsest d’estructures que s’han anat sobreposant amb el temps per crear un imaginari arquitectònic propi del Poblenou, caracteritzat per totxos i vidres.

Les xemeneies que abans eren punts de referència per orientar-se al barri, ara són elements sovint descontextualitzats, inserits en un nou ambient urbà. Tot i això, com a símbols del passat industrial, les xemeneies expliquen una ciutat de fàbriques, d’engranatges i d’infraestructures ordenades per a la producció i el creixement econòmic. També són testimonis de processos socials, de la migració, de les lluites sindicals i veïnals per la recuperació de la democràcia o la consecució de millores pel barri; a la vegada que ens entrellacen amb els reptes actuals, recordant-nos l’origen industrial de les crisis climàtiques o els múltiples reptes dels canvis tecnològics. El projecte que presentem pensa el Poblenou industrial com un entramat d’arquitectures, històries, i persones, que s’estén en el temps i ens porta a considerar el seu futur.  

L’Arxiu Històric del Poblenou, fundat per uns estudiants d’arquitectura l’any 1976, va ser clau en la recuperació de la memòria col·lectiva del barri durant la transició democràtica, des d’aleshores, l’Arxiu ha treballat en la recerca i la divulgació de la història del Poblenou. El projecte actual sorgeix de la investigació realitzada per Isi Cervantes i Quique Tárraga dedicada a les vint-i-nou xemeneies, a les fàbriques que les van construir i a la Torre de les Aigües del Besòs.

 

Exposició Evolutiva

A la seu de l’Arxiu, a la Torre de les Aigües del Besòs, presentem una exposició evolutiva, que anirà canviant cada mes, per tractar aspectes relacionats a les històries de les fàbriques, dels seus treballadors, de les seves arquitectures, i dels moviments veïnals que van lluitar per a la seva preservació, i que han estat crítics amb la renovació urbana del Poblenou. 

Maig – Pòsters per una nova història del Poblenou – Des de les aules d’història i de plàstica dels Instituts Icària i Quatre Cantons els estudiants han treballat el Poblenou Industrial des de dues visions, una històrica i l’altra actual, creant una sèrie de pòsters impresos amb la col·laboració de Lumbung Press, una impremta autogestionada per artistes que va començar a la Documenta de Kassel l’any 2022, i des d’aleshores han estat residents a Hangar. 

• Instal·lació fotogràfica feta pels veïns de l’AAVV Front Marítim sobre una paret mòbil que es mourà en l’espai públic.  

Juny – Cosir l’urbanisme, habitar l’arquitectura – Seguint l’àlbum familiar de Ramon Pascual Ibáñez, veí i extreballador d’Indústries Waldes, l’exposició proposa un joc entre fotografies antigues i actuals que deixen entreveure la influència mútua entre arquitectura i vida quotidiana. 

• Trobada amb els treballadors de MACOSA per tractar la renovació urbana, i la seva participació en la llei per a l’erradicació de l’amiant. 

Juliol – Icària, 3 d’agost de 1987 – Amb aquest títol presentem una exposició dedicada als Estudis Històrico-Arquitectònics que van documentar d’una forma extraordinària tots els edificis existents al barri d’Icària abans de la seva destrucció per donar pas a la Vila Olímpica. L’equip d’historiadors estava liderat per Manuel Arranz (1946-1990), membre excepcional de l’Arxiu Històric del Poblenou. 

• Dimarts 7 de juliol, 18.30h – Conversa amb alguns dels autors dels estudis, els historiadors Teresa Navas, Reinald González, Francesc Caballé, i Marta Puchal, l’arquitecte Montse Pàmies, i el fotògraf i artista Martí Llorens. Com a part de la trobada projectarem pel·lícules de Clara Films. 

Setembre – Can Ricat, Patrimoni suspès – Tot i ser el recinte industrial amb un nivell de protecció patrimonial més alt del Poblenou, paradoxalment, Can Ricart també és un espai parcialment destruït i abandonat. Aquest capítol proposa recuperar la seva història, en concret el seu paper en els moviments de defensa del patrimoni industrial durant el període 2004-07, un moment crucial pel Poblenou.  

• Trobada amb agents i veïns que van participar en la mobilització per salvar Can Ricart.

Octubre – Dona i Treball – A càrrec dels historiadors Tura Tusell i Eduard Page, aquest capítol recupera la memòria de les dones del Poblenou, que van viure entre la fàbrica i la casa, entre el treball productiu i el reproductiu.

• Performance de “Les Xinxes” de la companyia de teatre Maria La Culpa i un grup de dones del barri. Basada en la història de les treballadores del Cànem, l’antiga fàbrica dels Godó al Poblenou. 

Novembre – 22@ – Considerant més de vint anys d’evolució urbana i mobilització ciutadana l’exposició repassa els moments àlgids en la construcció del nou Poblenou, les profundes transformacions associades i els moviments veïnals crítics amb la renovació urbana. Coordinat per Maribel Rosselló de l’Observatori dels Barris del Poblenou. 

• Trobada amb l’Observatori dels Barris del Poblenou. 

Desembre – Píndoles d’Arxiu –  Com un epíleg, aquesta última exposició crea un paisatge visual i sonor a partir de fragments literaris escrits per autores del Poblenou. A càrrec de Pepa Martínez. 

• Concert-performance amb la música de la Fàbrica del Marítim amb la participació de l’artista Andreu Mitjans. 
• Arxiu i Intel·ligència Artificial. Arran de la col·laboració amb BAU, preparem una sessió per considerar els reptes que la IA suposa en l’estudi de la història, la gestió dels arxius i la creació audiovisual. Amb la participació dels estudiants de BAU, Mónica Rikić, Marià Hispano, i la resta de participants del projecte.

 

Intervencions artístiques a la Torre de les Aigües del Besòs

En aquesta arquitectura emblemàtica i bastant desconeguda per la ciutadania, presentem una sèrie de treballs nous especialment creats per aquesta ocasió. 

• Joan Bennàssar – Creació d’una càpsula del temps, per ser instal·lada a la torre fins al 2043.
• Violeta Mayoral – Performance amb la participació de veïnes i veïns, el dissabte 16 de maig, possible vídeo resultant, i intervenció al plànol del perfil urbà. 
• PIÑA (Sara Fontán + Clara Tena) – Videoinstal·lació a partir d’una investigació sonora i corporal dels espais urbans del 22@.
• Eulàlia Rovira – Un objecte-escultura que sorgeix d’una anàlisi estructural de les portes giratòries i un foto-collage a partir dels aparells de vigilància. 

 

Exposició Immersiva a Palo Alto

El projecte conclou al desembre, amb una exposició especial a Palo Alto, amb la col·laboració de BAU, Centre Universitari de les Arts i el Disseny. A partir del treball d’investigació fet per Isi Cervantes i Quique Tárraga, un grup d’estudiants del màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius, coordinat per l’artista Mónica Rikić. L’exposició elabora una perspectiva de l’urbanisme i l’arquitectura del Poblenou, traçant la seva evolució històrica, possibles ucronies, i especulacions sobre el seu futur.

• Inauguració a Palo Alto, dijous 10 de desembre, 19-21 h. 

 

Programa Públic 

Creació d’una càpsula del temps per enviar-la a l’any 2043, quan celebrarem el dos-cents aniversari del Poblenou industrial. A partir de desembre de 2025 i durant tot un any, estem realitzant un procés participatiu per tal de seleccionar els elements que la componguin. 

• Presentació del llibre “Vint-i-nou xemeneies i una torre” de Isi Cervantes, amb la col·laboració especial del fotògraf, Paco Monforte.

 

*Aquest projecte està comissariat per Xavier Acarín, amb la mediació de Berta Fontboté, i el disseny d’Esteve Padilla (Paratext.studio). Part del programa de Barcelona 2026 – Capital Mundial de l’Arquitectura.