Casanovas i Roy, Enric

(Barcelona, 1882-1948). Escultor, nascut al carrer de Marià Aguiló, xamfrà amb el carrer de Llatzeret. En el seu primer estudi, un pis sota terrat d’una casa de la rambla del Poblenou, a l’alçada de Ramon Turró, celebrà les reunions de l’Associació Artística Catalana, fundada per ell. Després dels seus primers aprenentatges al taller de Josep Llimona i a l’Escola de Llotja de Barcelona, féu el primer viatge a París, i més tard ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Instal·lat al Guinardó, a Barcelona, s’integrà a l’equip de l’Escola de Decoració que dirigia Joaquim Torres-Garcia.  La seva carrera artística fou interrompuda per la guerra civil. El 1939 s’exilià a França, fins al 1942, quan retornà a Catalunya. Considerat un dels escultors més importants del Noucentisme a casa nostra, la seva obra és un viu retrat del context intel·lectual català d’abans de la guerra civil, que volia retornar a l’esperit de la Grècia clàssica i als orígens de la cultura mediterrània. El nu femení fou el seu tema predilecte i gairebé exclusiu de la seva obra. Pràcticament tota la seva producció es troba a la secció d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya. (MS)

Utilització de galetes (cookies)

Aquesta web utilitza galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar visites a la web, també per oferir una millor experiència i servei. Si continueu de navegar considerem que accepta la seva utilització. Podeu canviar la configuració i trobar més informació sobre les normes de galetes al enllaç següent política de galetes. ACEPTAR

Aviso de cookies